Estudis Sitgetans. Sèrie Major

26x18cm

1. IGNASI Mª MUNTANER I PASQUAL: Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes. Pròleg de Joan Veny. 1986. 350 pàgs

En aquest llibre s'estudien els topònims d'un rectangle, de 16 per 9 quilometres, que correspon a la comarca penedesenca del Garraf. La major part d'aquest rectangle l'ocupa la totalitat del terme de Sitges, i la resta correspon a una part dels termes de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Es dóna la localització geogràfica de cada un dels topònims es citen els textos, antics i moderns, en què apareix, es fa referència als fets que hi han esdevingut i, si s'escau, s'explica la seva etimologia. En la segona part del llibre està dedicat a fer un estudi gramatical i temàtic de la totalitat dels topònims de l'àrea.

 

2. DAVID JOU I MIRABENT: L’escultor Pere Jou. Pròleg d’Isabel Coll. 1991. 128 pàgs

David Jou i Mirabent, nét de l'artista, fa en aquesta obra un estudi de la personalitat i de l'obra del escultor Pere Jou i Francisco (Gràcia 1891- Sitges 1964), que, vingut de Barcelona per treballar en el Maricel, convertí Sitges en la seu poble adoptiu. El llibre estudia les diferents etapes de la vida de l'artista, i també fa un estudi complet de la seva obra escultòrica, d'un estil proper al noucentisme, però amb una robustesa i amb unes connotacions de to popular que la fan diferents de la d'altres artistes contemporanis seus.

 

3. DAVID JOU I ANDREU: Sitgetans a Amèrica i diccionari d’americanos. Pròleg d’Albert Manent. 2008. 573 pàgs.

És un estudi exhaustiu de tota l'emigració sitgetana a Amèrica, però especialment de la que va anar a la província cubana d'Oriente. Comença fent un estudi de conjunt d'aquesta emigració, insistint en els aspectes sociològics, les activitats culturals del emigrats, la seva participació en la guerra d'independència cubana i el retorn dels emigrants al seu poble nadiu. I la segona part, és un estudi biogràfic de més de 1.000 sitgetans emigrats, procedent de fons arxivístiques i de dades tretes de les revistes sitgetanes de la primera meitat del segle XX. Finalment, en una tercera part, de més de 100 pàgines es transcriuen llistes de llicencies de sortida i d'embarcament, certificacions de bona conducta, llistes de sitgetans absents a Amèrica, etc. Exhaurida una primera edició (1994), l'any 2008 es publicar la segona notablement ampliada, de manera que es pot considerar una obra nova.

 

4. JOAQUIMA CABALLOL I MOREU: La guerra de 1936-1939 a Sitges. Un dietari personal. Pròleg de Ventura Sella i Barrachina. 1999. 275 pags.

Joaquima Caballol (Barcelona 1894-1990) va passar la guerra Civil a Sitges i va viure personalment els fets que va haver de passar la població. Des de l'inici de la guerra fins al 31 de desembre de 1938 va escriure, en anglès, per evitar tenir problemes en el cas d'un registre, un diari explicant els que anava passant. Uns anys abans de la seva mort, se li va demanar poder-lo publicar i hi va accedir, fent ella mateix la traducció del text al català. El diari de la Quima Caballol es completa amb notes a peu de pàgina sobre diferents dels personatges que hi apareixen i hi ha la reproducció de textos de diaris i fulls volants de l'època recollits per la mateixa autora.

 

5. BONAVENTURA JULIÀ I MASÓ: Diari de guerra i postguerra. Sitges 1936-1942. Pròleg de Josep M. Solé i Sabaté. 2002. 436 pàgs.

Bonaventura Julià (Sitges 1855-1942), personatge singular, membre activíssim de la vida política sitgetana durant el primer terç del segle XX, el dia de la revolta anarquista a Catalunya va començar un diari personal que va continuar fins al 27 d'abril de 1942, un mes abans de la seva mort. Amb un estil concís, propi d'un secretari municipal com era, i amb un gran coneixement dels fets que anaven passant, aconseguit a través d'un ampli ventall d'informadors, explica els fets que es van esdevenir a Sitges en els últims sis anys de la seva vida. Una gran quantitat de notes explica els punts foscos de la narració i el text està il·lustrat amb fotografies de fets i personatges, de Sitges i de fora, en part inèdita. En apèndix es donen llistes i dades dels sitgetans morts o represaliats i el llibre es clou un complet índex de noms de persona i de lloc.

 


6. IGNASI Mª MUNTANER:  Sitges i la seva rodalia. Els seus noms de lloc. Pròleg de Josep Moran i Ocerinjauregui. 2016. 2 volums, 898 pàgs.

Actualment els estudis toponímics floreixen abundantment en els Països Catalans. Després de segles en què, per imposició de l'estat o per submissió lingüística, ha predominat la forma castellana de molts noms de lloc, s'han pogut recuperar els noms catalans dels municipis, i això ha desvetllat l'interès pels altres topònims, dits, de manera potser no gaire adequada, menors. Són cada vegada més les persones interessades en l'onomàstica, i, més en concret, en la toponímia, tant en l'àmbit universitari com en molts del pobles de les terres de parla catalana. La Societat d'Onomàstica  aplega molts d'aquests estudiosos i l'Oficina d'Onomàstica, de l'Institut d'Estudis Catalans, vetlla per la correcció lingüística dels noms de lloc i de persona. Amb la intenció d'afegir-se a tants altres treballs, aquest llibre estudia un rectangle d'uns 144 km2, que comprèn la totalitat del terme de Sitges, una bona part del de Ribes i una part dels termes d'Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. És a dir, El terme de Sitges i la seva rodalia i, concretament, Els seus noms de lloc. És, bàsicament, un llibre de toponímia que estudia 4.710 topònims: a quin lloc corresponen, quins són el seus testimonis més antics, quins fets hi han esdevingut, les seves variants lèxiques o ortogràfiques, el seu significat, etc. Però també és un llibre d'història, perquè les nombrosíssimes dades que dóna de cada un dels llocs estudiats, permeten refer la seva evolució històrica. L'any passat el Grup d'Estudis Sitgetans va commemorat els seus primers quaranta anys d'història. Amb aquest llibre es vol fer un homenatge tant a aquesta entitat, que l'edita, com a la parcel·la de terra del Penedès, de la subcomarca del Garraf, que estudia. 

 

Estudis Sitgetans. Sèrie menor

21 x 14 cm

1. JOAN LLOPIS I BOFILL: Assaig històric de la vila de Sitges. Pròleg de Josep Carbonell i Gener. 1977. 190 pàgs.

L'any 1889, Joan Llopis (Sitges 1847 - Barcelona 1916) va presentar un text, que va qualificar modestament d'assaig, al concurs convocat per l'ajuntament de Sitges per a premiar un llibre sobre la història de la vila. Més que un assaig, era una notable obra històrica feta a partir de la investigació directa des documents existents a l'arxiu municipal sitgetà i al de la catedral de Barcelona, completada amb dades tretes dels llibres d'història de Catalunya existents en aquell moment. L'obra de Llopis i Bofill va ser premiada l'endemà de la festa Major de 1889, i va ser publicada per l'ajuntament l'any 1891. Exhaurida feia molts anys, el GES la va publicar en edició facsímil l'any 1977, quan, malgrat el temps passat, era encara l'única historia completa i fiable de la vila. Encara avui, quan ja s'han publicat molts altres treballs i llibres d'història de Sitges, conserva tot el seu valor.

 

2. SALVADOR SOLER I FORMENT: Càntic del Vinyet i altres poemes. Pròleg de Ramon Buckley.

Salvador Soler i Forment (Sitges 1894-1982) fou un important poeta sitgetà, proper al noucentisme, amb una poesia musical i plena de belles imatges. D'ideologia catalanista, fou soci del Casino el Prado i de la societat cultural Els amics de les Arts. Al llarg de la seva vida, publica moltes poesies en els diferents periòdics sitges, en els quals també col·laborava com a periodista, signant amb una munió de pseudònims. I també publicà tres llibres de poesia, el tercer dels quals és El càntic del Vinyet i altres poemes.

 

3. IGNASI Mª MUNTANER: Sitges i el conflictes catalans dels segles XVII i XVIII. Pròleg de Miquel Coll i Alentorn. 1997. 93 pàgs.

Aquest llibre historia la participació sitgetana en els conflictes que hi va haver a Catalunya en els segles XVII i XVIII. Explica com van afectar la vila la guerra dels Segadors, que va destruir Sitges l'any 1649, la guerra de Successió, quina repercussió van tenir a Sitges els barcelonins Rebomboris del pa i com va participar en la guerra Gran, contra les tropes republicanes franceses, l'any 1793. L'estudi d'aquests conflictes està fet d'acord amb la documentació de l'arxiu municipal sitgetà, especialment les dades dels llibres d'actes de les sessions del Consell de la Trenta-sisena. Exhaurida un primera edició de l'any 1978, se n'ha fet una segona edició l'any 1997.

 

4. EMERENCIÀ ROIG I RAVENTÓS: Sitges dels nostres avis. Pròleg de Lluís Jou (vegi’s el nº 22)

 

5. JOSEP SOLER I CARTRÓ: Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal. Pròleg de Josep M. Soler i Soler. Sitges 1995. 73 pàgs

Josep Soler (1850-1938) va ser el creador i el primer director de l'Eco de Sitges, i tenia el projecte de fer una guia de Sitges, amb destí a la qual va anar recollint i anotant dades durant gairebé quaranta anys, de 1896 a 1936. La guerra civil, però, i, quan la guerra va acabar, la seva mort, van impedir-li fer-ho. El aquest llibre es publiquen les notes que va anar escrivint amb les dades que tenia recollides sobre el Sitges del primer terç del segle XX.

 

6. JOSEP CARBONELL I GENER: Esquema històric dels sis anys napoleònics a Sitges. Pròleg de Lluís Jou. 1980. 122 pàgs.

Després de la guerra civil, Josep Carbonell (Sitges 1897-1979), impedit de continuar la seva activitat com a promotor de la cultura i de l'occitanisme, es va proposar estudiar, en volums successius, els esdeveniments de la història de Sitges des del segle XVI en endavant. Abans de la seva mort, va publicar, a càrrec seu, dos volums i, després de la seva mort, el GES n'hi va publicar tres més, el primer dels quals és l'Esquema històric dels sis anys napoleònics de Sitges, un estudi del que va ocórrer a la vila durant la guerra del Francès.

 

7. VINYET PANYELLA: Epistolari del Cau Ferrat (1889-1930). Pròleg de Ramon Planes. 1981. 254 pàgs.

L'Epistolari del Cau Ferrat publica la correspondència rebuda i una part de la que va enviar Santiago Rusinyol entre 1889 i 1930. Són 111 textos epistolars, 101 escrits per Rusinyol i 10 rebuts per ell. Són cartes que ens fan conèixer bromes i expansions entre Rusinyol i els seus amics, problemes casolans, gestions burocràtiques, agraïments, felicitacions, etc. La nòmina d'autors de les cartes és impressionant. Hi apareixen, per exemple, Albert Rusiñol, Amadeu Vives, Benito Pérez Galdós, Emili Junoy, Enric Clarasó, Ignacio Zuloaga, Joan Fastenrath, Joan Maragall, Lluís Labarta, mossèn Jaume Collell, Narcís Oller, Nicolás Salmerón, Prudenci Bertrana, Raimon Casellas, Ramon Canudas o Ramon Casas.

 

8. BERNADÍ LLOPIS I PUJOL I MN. FÈLIX CLARÀ I CARBONELL: Dos treballs històrics de Sitges de mitjans del segle XIX. Pròleg de Jacint Picas i Cardó. 1982. 122 pàgs.

En aquest llibre hi ha dos assaigs d'història local, fins ara inèdits, escrits a meitat del segle XIX per dos sitgetans molt diferents. El primer fou Bernadí Llopis (Sitges 1813 - Barcelona 1891), pare de l'autor de l'Assaig històric sobre la vila de Sitges, que en 1844 va fer un resum d'història de Sitges, de to liberal i fins i tot anticlerical, on es criticar, principalment, l'opressió de la vila per part de Pia Almoina. L'altre és mossèn Fèlix Clarà (Sitges 1817-1892), que en un text fet en 1868 dóna una visió més conservadora de la història sitgetana i proporciona una gran quantitat de detalls de fets viscuts per ell durant la seva vida.

 

9. DAVID JOU I ANDREU: Els sitgetans a Isla Cristina. Pròleg d’Antoni Jutglar. 1982. 177 pàgs.

Després de la desfeta de 1714, el catalans començaren a sortir, en quantitats importants, del Principat i van colonitzar, amb la seva iniciativa i esperit d'innovació, la major part de les costes d'Espanya, des del Cantàbric fins a Andalusia. Un dels llocs on van ser, fou, des de 1720, la població d' Ayamonte, a Huelva, tocant a Portugal, i, cap a 1756, també una mica més l'est, a la Higuerita avui Isla Cristina. A la Higuerita hi degué haver, des del començament, sitgetans, i fou el 1776 quan s'hi va establir Francesc Miravent, el fill del qual, Josep Miravent, fou el primer rector de l'Illa. I molts altres fills de Sitges van anar, després d'ell, a viure al municipi andalús.

 

10. JOSEP CARBONELL I GENER: Les Índies horitzó nou. Sitges i la carrera d'Amèrica. Pròleg de Vinyet Panyella. 1984. 256 pàgs.

Continuant amb el seu pla, d'anar estudiant en ordre cronològic, i en successius volums, la història de Sitges, Josep Carbonell i Gener comença, aquest de Les Índies horitzó nou, amb un estudi del cadastre sitgetà de 1772, estudi que li permet fer una descripció dels habitants de Sitges en aquella data i de la seva activitat econòmica en l'àmbit agrícola. I, a continuació, tracta de les noves possibilitats que s'oferien als fills de Sitges de poder comerciar amb Amèrica aprofitant el decret de Carles III de liberalització del comerç amb el nou món.

 

11. JACINT PICAS I CARDÓ: Sitges viscut. Pròleg de Josep Roca-Pons. 1985. 325 pàgs

Jacint Picas (Barcelona 1921- Sitges 1984) participà activament en la vida cultural sitgetana, fou professor de català durant la dictadura i president del GES, i va morir d'accident el dia de sant Joan de 1984. A la seva mort, els seus amics van decidir fer-li un homenatge pòstum i publica, reunides en un volum, una part de les cròniques que havia publicat setmanalment a l'Eco de Sitges, primer en castellà, de 1957 a 1970, i de 1970 a 1984 en català. Aquests articles, en els quals comentava l'actualitat sitgetana són un crònica viva de gairebé 30 anys de la vida del poble.

 

12. FREDERIC MALAGELADA I BENAPRÈS: L’antic camí de les Costes de Garraf i el seu entorn. Pròleg de Ramon Planes. 1985. 112 pàgs.

Aquest llibre, Premi Sant Ramon de Penyafort de l'any 1982, estudia la història centenària del camí de les Costes, que recorre, a ran de mar, el litoral escarpat del massís de Garraf des de Castelldefels a Sitges. I també fa una descripció i un estudi de l'altre camí que portava a Sitges des de Barcelona, el de l'interior, que passava per Vilafranca i Ribes. Una font important per a aquest treball és el mapa militar Benavides, de l'any 1818, que hi ha a la Cartoteca Històrica de l'Exèrcit. El llibre està abundantment il·lustrat amb mapes i gravats.

 

13. Mª JOSEP MONTSERRAT I ROBERT: Estudi econòmic de Sitges durant el segle XVIIIè. Pròleg de Carlos Martínez-Shaw. 1985. 190 pàgs

Es tracta d'un estudi de l'economia del Sitges del segle XVIII fet utilitzant les dades que proporcionen els cadastres sitgetans de 1716 i 1772. Aquest treball estudia, especialment, els que han esta els dos recursos bàsics de la vida sitgetana en el segle XVIII i fins ben entrat el XIX, la producció agrària, especialment el conreu de la vinya, i l'economia marítima i pesquera.

 

14. DAVID JOU I ANDREU: La Biblioteca Popular a Sitges. Pròleg de Ramon Planes. 1986. 132 pàgs

Detallada història dels precedents, naixement i vida de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, de Sitges, en ocórrer el cinquantenari de la seva inauguració. El text es nodreix tant de notícies tretes de la documentació de la biblioteca i de l'arxiu municipal com de records personals de l'autor.

 

15. SALVADOR MARSAL: Recull d’escrits. Pròleg de Ramon Planes. 1986. 167 pàgs.

Salvador Marsal i Picas (Sitges 1906-1972) fou periodista i escriptor. Treballà al Diari Mercantil, La Humanitat, Última Hora i la Vanguàrdia. Després de la guerra Civil dirigí el departament de traduccions de l'editorial Janés. Els escrits publicats en aquest llibre, poesies, proses, articles de política, de cine, de teatre, etc, que mostren l'amplitud dels interessos culturals de Salvador Marsal, ha anar a cura de la seva filla Maria Lluïsa Marsal.

 

16. RAMON PLANES: Memòries. Pròleg de Vinyet Panyella. 1987. 199 pàgs.

Ramon Planes i Izabal (Sitges 1905 - Arenys de Mar 1989) fou escriptor i periodista. Col·laborà a la majoria de publicacions periòdiques de la vila. A través del seu pare va conèixer i va tenir relació amb Santiago Rusinyol i això li va permetre convertir-se en historiador privilegiat del moviment modernista sitgetà. Va escriure novel·les com El pont llevadís, El cercle de foc o La terra té camins. Uns anys abans de la seva mort va escriure aquestes Memòries, en què barreja records personals amb petits apunts de fantasia. També és seu el Llibre de Sitges reeditat (1952) en aquesta mateixa col·lecció (vg el número 29).

 

17. VINYET PANYELLA: Recull de motius de la vila de Sitges (s. XVI-XX). Pròleg d’August Bover. 2005 (2ª edició de l'obra, publicada el 1987). 132 pàgs.

Ampli recull, basat en documents d'arxiu i en fonts orals, dels renoms, antics i actuals, de la gent de Sitges. És obra que ha ajudat a salvar aquestes mostres d'enginy popular, que actualment estan en clara regressió. Un interès especial d'aquest llibre és que explica l'origen de molts dels renoms anotats, origen que generalment es sol oblidar i que, generalment, es desconeix.

 

18. MIQUEL UTRILLO: Història anecdòtica del Cau Ferrat. Pròleg de Francesc Fontbona. 1989. 113 pàgs.

Miquel Utrillo (Barcelona 1862 - Sitges 1934), company de Rusinyol i dels seus amics modernistes, vingué a Sitges l'any 1895 de la mà de Rusinyol, es casà amb una sitgetana i residí fins a la seva mort a la vila, participant activament en les seves activitats culturals i cíviques. Fou ell qui dirigí per a Charles Deering la construcció del palau Maricel. Uns mesos abans de la seva mort acabà aquesta Història anecdòtica del Cau Ferrat, en la qual fa memòria de la seva estada a Paris amb Rusinyol i de fets esdevinguts al Cau Ferrat en els primers anys de la seva existència.

 

19. ISABEL COLL: L’edifici i el retaule de l’Hospital de Sant Joan de Sitges. Pròleg de Joan Ramon Triadó. 1990. 80 pàgs

Aquest llibre és un estudi de la construcció, per l'arquitecte Josep Font i Gumà, de l'hospital nou, que va substituir l'antic hospital medieval de Sitges que s'havia venut a Charles Deering per a convertir-se en el palau Maricel. A més d'estudiar la construcció de l'edifici del nou hospital l'autora analitza també el retaule renaixentista que presideix la capella, a la qual va ser traslladat des del Vinyet, on des del segle XVI al XVIII havia estat a l'altar major.

 

20. FRANCESC GARRETA: Josep Roig i Raventós, metge i escriptor. Pròleg de Joan Alegret. 1992. 206 pàgs

L'obra estudia amb detall la personalitat i l'obra literària del metge pediatra i novel·lista Josep Roig i Raventós (Sitges 1883 - Barcelona 1966). Com a escriptor, Josep Roig va escriure una vintena de novel·les de temàtica psicològica i d'un llenguatge d'una grans puresa lèxica. Francesc Garreta fa lun estudi detallat de cada una d'elles.

 

21. LOURDES SÁNCHEZ RODRIGO: Oracions a la natura. La prosa poètica de Santiago Rusiñol. Pròleg d’Enric Bou. 1992. 172 pàgs.

Lourdes Sànchez Rodrigo, actualment professora de català de la universitat de Granada, defineix Santiago Rusinyol com el creador d'un estil nou dins de la pintura i de la literatura catalanes. En el seu treball, Lourdes Sànchez estudia la seva estètica crepuscular, que tant agradava els modernistes de finals del segle XIX, i la modernitat de la prosa poètica de Rusinyol, de la qual són mostra Les oracions a la natura.

 

22. EMERENCIÀ ROIG: Sitges dels nostres avis. Pròleg de Lluís Jou. 2006. 4ª edició. 228 pàgs.

Sitges dels nostres avis és un clàssic de la historiografia sitgetana. A mig camí entre la història i la memòria personal, ofereix als lectors un fresc, viu i amè, del Sitges del segle XIX i principis del XX, època que els sitgetans recorden amb nostàlgia. Emerencià Roig i Raventós (1881-1935) fou fill del pintor Joan Roig, farmacèutic i especialista en la marineria i pesca catalanes i Soler. Malgrat viure a Barcelona va seguir en relació amb la seva vila nadiua i entre 1922 i 1927 va publicar a l'Eco de Sitges molts dels capítols que finalment, l'any 1934, un any abans de la seva mort, va reunir en forma de llibre. Molts sitgetans tenien aquella primera i única edició, fins que l'any 1979 el GES va posar de nou el llibre a l'abast dels lectors interessats. Se n'han fet reedicions els anys 1992, 1994 i 2006.

 

23. JOAN JOSEP ROCHA I SERRA: La Festa Major de Sitges. Pròleg de Jofre Vilà. 2007. 2ª edició. 230 pàgs.
A Sitges, la festa Major és la festa per excel·lència. Hi participa tothom, sense distinció d'oficis, dignitats o categories socials, i s'hi retroben sitgetans absents de la població la resta de l'any. Joan Josep Rocha ha fet la feina, laboriosa, d'estudiar la seva història i els alt-i-baixos pels quals ha passat. És una història curiosa i interessant que ens porta, també, a temps en què Sitges era petit, on tot es magnificava i motivava enfrontaments i baralles que avui ens semblen còmiques. Després de l'obra de Rocha, poca cosa queda per explicar dels fets esdevinguts en les festes Majors sitgetanes.

 

24. JOSEP CARBONELL I GENER: Afanys i desencís de la cosa pública. La vida municipal segons les memòries de Lluís Soler i Sagarra. Pròleg de David Jou i Andreu. 1997. 235 pàgs

Sitges es va esforçar durant segles a sortir del domini senyorial de la Pia Almoina de la catedral de Barcelona i passar a dependre directament del poder reial. Protagonista d'un dels últims esforços en aquest sentit, va ser Lluís Soler i Sagarra (1738-1826). En aquest llibre s'historien les gestions que va haver de fer Soler com a representant de Sitges a Madrid i també altres fets com a regidor de l'ajuntament fins a l'any 1814.

 

25. ISABEL COLL I MIRABENT: Els Credença, pintors del segle XVI. Pròleg de Santiago Alcolea. 1998. 274 pàgs.

La relació dels Credença amb Sitges començà quan el primer Nicolau Credença, va rebre, el 1499, l'encàrrec de pintar el retaule de santa Tecla i sant Bartomeu de la parròquia. Posteriorment, en 1571 i 1586, altres dos Nicolau Credença, fill i besnét de l'anterior, van dibuixar segles mapes de la sitgetana quadra de Garraf. Isabel Coll fa una documentadíssim estudi de la família Credença, del canvi de titularitat de la parròquia, quan deixà de ser de santa Tecla per passar a ser església de sant Bartomeu i sant Tecla, i del encàrrec i realització del retaule d'aquests sants. En l'última meitat del llibre, un apèndix transcriu de 85 documents referents als Credença.

 

26. VENTURA SELLA I BARRACHINA: Senyes de mar de mariners sitgetans. Pròleg de Frederic Malagelada i Benaprès. 2ª edició. 2009. 128 pàgs.

Des de temps immemorial, els pescadors han localitzat els seus llocs de pesca relacionant-los amb punts coneguts de la costa, als quals donaven uns noms diferents dels que feien servir quan eren a terra. Eren les anomenades senyes de mar, antigament guardades amb el màxim secret, i transmeses de pares a fills, sovint en llibretes gastades que no s'ensenyaven als altres pescadors. Avui, amb el sonar i el gps, els pescadors han prescindit de les senyes tradicionals, que corrien el perill de perdre's. Aquest llibre reprodueix les llibretes de les senyes de mar de mitja dotzena de pescadors sitgetans, testimoni d'una activitat cada dia més tecnificada i menys artesana.

 

27. MIQUEL FORNS I FUSTÉ: Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996). Pròleg de Joan Josep Rocha. 1999. 234 pàgs.

Aquest llibre explica els actes tradicionals de la festa Major sitgetana estudiats a través dels programes oficials de l'ajuntament, i, sobretot, de les narracions de les festes Majors aparegudes en els dos principals setmanaris de la vila, l'Eco de Sitges (des de 1886) i el Baluard (1901-1936). L'autor ens ofereix, tant la narració dels actes oficials i els seus protagonistes, com els fets i anècdotes esdevinguts des de meitat del segle XIX. És un estudi detallat i complet i de lectura notablement amena

 

28. JOSEP TORELLÓ I JUNYENT: Sitges 1865-1877: revolució, guerra i música. Pròleg de Pere Gabriel. 2001. 228 pàgs.

El llibre de Josep Torelló estudia un decenni del la vida sitgetana del segle XIX en tots els seus aspectes. Es tracta d'un treball universitari fet amb la documentació de l'Arxiu Històric de Sitges. S'hi estudia la vida econòmica de la vila a meitat del segle XIX, les vicissituds polítiques i la vida municipal, el creixement urbà de la població i les diversions, el teatre i la música del poble. També tracta de l'aparició, l'any 1877, del primer setmanari sitgetà la Revista Suburense i de la repercussió a Sitges del principal esdeveniment polític d'aquest períodes, la Gloriosa que va treure Isabel II del tron.

 

29. RAMON PLANES: El llibre de Sitges. Pròleg de Vinyet Panyella. 2004. 285 pàgs.

Ramon Planes (vg el número 16) va publicar l'any 1952 el Llibre de Sitges, ara reeditat. L'autor va ser un enamorat del seu poble, com ho havia estat el seu pare, Josep Planas i Robert, que, des de Rusinyol fins a 1936, participà en totes les iniciatives culturals i artístiques de Sitges. A can Planes hi havia un arxiu complet del que s'havia esdevingut a Sitges en el primer terç de segle XX i això va ajudar Ramon Planes fer un retrat viu d'uns anys en què. pels carrers de la vila. passejaven Rusinyol, Utrillo, Mr. Deering, Casas, Sunyer, Morera o Salvat Papasseit.

 

30. MIQUEL FORNS I FUSTÉ: Santa Tecla: Vaivens de la Festa Major petita de Sitges. Pròleg de Vicenç Morando i Tarrés. 2004. 215 pàgs.

Miquel Forns, que ja havia estudiat la festa Major gran, la de sant Bartomeu (vg el número 27), va dedicar un segon llibre a la festa Major petita, la de santa Tecla, la patrona antiga –des del segle X– de Sitges. Malgrat passar a un segon terme, després de la de sant Bartomeu, la festa de santa Tecla, no es va deixar de celebrar mai. El llibre fa història dels seus "vaivens", dels seus moments bons i dolents. La d'aquest llibre és una narració interessant de la relació de Sitges amb la seva patrona, i l'any 2000 va obtenir el premi Folklore de Sitges.

 

31. LLUÍS JOU I MIRABENT: Història i llegenda de la fragata de Sitges. Pròleg d'Agustí Alcoberro. 2011. 165 pàgs.

La fragata de Sitges va ser una embarcació de mida mitjana, armada amb dos canons, que en els segles XVII i XVIII va defensar la població dels atacs de pirates algerians i que va tenir, també, una participació activa en la guerra dels Segadors i en la de Successió. Encara avui, a Sitges, el lloc on aquesta embarcació avarava té el nom de la Fragata. En aquest llibre es donen notícies històriques sobre la fragata i en apèndix hi ha llistes dels mariners que, en diverses ocasions, la van tripular.

 

32 . FRANCESC BORDERIA I SOLER: Històries dels cinemes sitgetans. Pròleg de Vicenç Morando i Tarrés. 2011. 163 pàgs

Les Històries dels cinemes sitgetans és una aproximació detallada a cent anys d'exhibició cinematogràfica a Sitges. Sales com les de les societats el Retiro i el Casino Prado, o altres ja desaparegudes, com el Rialto o el Patronat, han fet que el cinema hagi tingut a la vila, durant aquests cent anys, una presència constant i important. D'aquesta manera, l'important certamen, de projecció internacional, el Festival de Cinema Fantàstic, iniciat per la societat fotogràfica sitgetana Sitges Foto-Film, va créixer en un terreny fèrtil i adobat. L'autor, Francesc Borderia és, segurament, la persona que millor coneix els innombrables episodis i anècdotes de l'exhibició cinematogràfica sitgetana, ara a disposició del lector.

 

33 . FRANCESC BORDERIA I SOLER: Sitges plató de cinema. Pròleg de Joan Yll i Martínez. 2014. 120 pàgs

Sitges és una de les poblacions de Catalunya on s'han rodat més pel·lícules i on, sobretot actualment, s'estan fent més films de propaganda comercial. El característic color blanc de moltes de les seves cases, i els seus balcons i les seves reixes amb testos florits, han permès que fos utilitzada, en moltes ocasions,  per a representar poblacions llunyanes i exòtiques. Una llista dels films rodats, en part, a Sitges, inclou gairebé un centenar de títols. En algunes d'aquestes filmacions han intervingut, a més, com a extres, sitgetans, que encara recorden la ocasió o ocasions en què van poder sortir a les pantalles cinematogràfiques d'arreu del món. Era, doncs, interessant, tornar a recordar els fets i les anècdotes del rodatge d'algunes d'aquestes pel·lícules, sobretot de les que es té un record més viu, com pot ser, per exemple, el musical Rapsòdia reial, amb  Errol Flynn i Patrice Wymore. Francesc Borderia, apassionat pel cinema, tema sobre el qual ha escrit diversos llibres, barreja informació records  i fets curiosos per a compondre un quadre viu i interessant del que ha estat Sitges com a plató de cinema.

 

34 . FRANCESC PARRA I MESTRES: Cent anys de teatre a Sitges. Pròleg d'Andreu Bosch i Ayza. 2015. 199 pàgs.

A Sitges, l'activitat teatral abans de l'arribada del cinema, i fins i tot quan el cinema era ja un entreteniment consolidat, va ser molt intensa. Probablement no ho hauria estat tant, si no hagués existit la rivalitat, en alguns moments molt dura, entre les dues societats rivals, el Retiro i el Prado, però la competència entre els dos casinets va promoure l'aparició ininterrompuda, durant més de cent anys, de companyies teatrals d'aficionats, en una i altra entitat, i també en altres grups culturals de la vila. Aquest llibre tracta del fet teatral sitgetà entre els anys 1839 i 1936. Francesc Parra i Mestres ha estudiat de manera exhaustiva un fet tan efímer i transitori com són les representacions que es van fer a Sitges entre aquestes dues dates, i també els autors sitgetans de drames i comèdies, els actors que les van representar i els músics que van il·lustrar musicalment les operetes autòctones. És un treball interessant, fet principalment sobre els dos setmanaris de vida més llarga que hi ha hagut a Sitges, l'Eco i el Baluard. Ell són els únics testimonis que queden d'una gran quantitat de tardes de dies festius que van congregar molts sitgetans a gaudir de l'espectacle, i a aplaudir o a criticar l'actuació d'altres conciutadans seus, que, dalt de l'escenari, representaven obres escrites, la major part de vegades, per altres sitgetans. 

Calaix de Sastre

0. XXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Sitges 1984. I i II. 1988. 452 pàgs

Conté les ponències i comunicacions, tant les que són de temàtica general catalana (primer volum), com les que es refereixen directament a Sitges (segon volum), de la XXIXª assemblea, celebrada a Sitges, de l'entitat que va coordinar els centres d'estudis de parla catalana durant la Dictadura.

 

1. JOAN MANUEL GIMENO: El gust d'abans. Cuina sitgetana. 2007.116 pàgs.

Conjunt de 77 receptes del cuiner sitgetà Joan Manuel Gimeno, que recull plats sitgetans tradicionals i altres de la cuina penedesenca. El llibre està il·lustrat amb dibuixos de Carme Pons.